Hi ha moments en què una ciutat necessita fer una pausa, mirar-se al mirall i preguntar-se si realment està avançant o si simplement s'ha acostumat a conviure amb situacions que ja considera inevitables.

Fa massa temps que escoltem la mateixa resposta davant dels problemes de sempre: que són difícils de resoldre, que no hi ha recursos, que ja s'hi està treballant. I, mentre esperem, la inseguretat preocupa cada vegada més famílies, els carrers continuen bruts, la recollida d’escombraries desbordada, aparcar és missió impossible la major part de l'any i massa espais públics transmeten una imatge de deixadesa que no es correspon amb la ciutat que volem ser.

No és normal que una ciutat que viu principalment del turisme de qualitat arribi a l'estiu amb contenidors desbordats al costat de les terrasses. No és normal que el front marítim de Sant Feliu i Sant Pol estigui tan descuidat durant anys. No és normal que l’exposició temporal Thyssen que costa prop de 300 mil euros públics cada any, s’inauguri a finals de juliol. No és normal eliminar 600 places d’aparcament al centre en els dies de més afluència de l’any. No és normal que es dediqui mig milió d’euros cada any a promocionar la figura de l’alcalde en comptes de dedicar-los a la promoció de la ciutat. No és acceptable que l’aigua de la platja de Sant Pol presenti un estat pèssim de juny a agost (amb anàlisis que corroboren la toxicitat de l’aigua) i el govern en comptes d’actuar, en culpi els veïns o el fondeig d’embarcacions.

És evident que hem de girar la mentalitat col·lectiva si volem anar a millor i deixar enrere la resignació que s'ha instal·lat entre molts ganxons. Aquella idea que "aquí sempre ha estat així" o que "res no canviarà" amb el tòpic de que som una gàbia d’or plena de mussols. Em nego a acceptar això com a veritat inamovible.

Sant Feliu té un gran potencial per tornar a ser una ciutat referent a la Costa Brava. Té talent, té entitats, té empresaris, té professionals, té joves amb ganes de quedar-s'hi i té una societat civil extraordinàriament activa.

Els grans reptes que tenim al davant no es resoldran des de les trinxeres dels partits ni des de la confrontació absurda. Els resoldrem construint un projecte de ciutat que incorpori moltes persones de sensibilitats diferents i que remin a favor d’un objectiu compartit: Aixecar Sant Feliu del descuit que està patint els darrers anys.

Necessitem posar ordre als carrers, recuperar la seguretat, refer els equipaments i els espais públics, resoldre definitivament el problema de l'aparcament i preparar la ciutat amb l'ambició que mereix una destinació turística de primer nivell. Cal recuperar l’esperit original que l’ha fet ser referent en el comerç, en l’economia i com a font de prosperitat per a la seva gent.

No és una qüestió d'ideologia. És una qüestió d'il·lusió, de treball i de lideratge per endreçar Sant Feliu i fer-lo avançar per damunt de lògiques partidistes, perquè l’únic partit pel què hem de militar sempre es diu Sant Feliu de Guíxols!

Toni Carrión i Angelats